Cada cop són menys els processos productius que requereixen persones en el control i manipulació d’aquest procés, i més, aquelles empreses i departaments que es dediquen als serveis.
Per altra banda i ha altres factors que vull tenir en compte, un d’ells és la conciliació de la vida personal i laboral. Entre les hores que la gent hi dedica a la feina i el temps que dedica a desplaçar-se a aquesta, no en queda per dedicar-li a la familia, amics o a qualsevol assumpte personal.
També hi ha l’altra cara, on la productivitat es pot veure afectada pel nivell de cansament en el qual le persones arriven a la feina i el nivell d’absentisme provocats per l’estrés o assumptes personals.
Altres factors és la crisi energètica i a raó d’això, el encariment bàsicament del carburant utilitzat pel transport privat. Si a aquest fet hi que les persones rarament viuen a prop del lloc on treballa, i les infraestructures de comunicació del transport públic no són prou bones com per arrivar a tot arreu, el cost per desplaçar-se a la feina serà cada cop més prohibitiu.
Es per tot això que s’ha de fer una reflexió i promocionar el Teletreball. Són moltes les empreses que diuen que els empleats han de treballar amb objectius prefixats i assolir-los. Ara bé, tot i això no se li deixa la llibertat per fer-ho com vulgui, ja que li marca uns horaris i unes pautes molt rígides. Lógicament, aquesta forma laboral és un canvi cultural tant pels treballadors com pels empresaris. És per això que és necessari pedagogía i ajuda a l’hora d’implantar-ho.
També hem de recalcar l’avantatge que suposa el nivell actual de les tecnologies de la informació i comunicació, encara que en el nostre país no és que sigui punter, tant pel seu cost com per la seva capacitat.
Ja hi ha empresas que están implementant aquesta nova forma laboral, grans com Microsoft o no tant grans com Gescobro (companyia dedicada a la gestió del recobrament).
sábado, 28 de junio de 2008
Potenciar Cicles Formatius
En un principi, i a raó de la meva especialització, estaríem parlant de orientar-ho al sector de les tecnologies de la informació, encara que podria ser aplicable a altres especialitzacions.
En aquests moments, els estudis indiquen que hi ha una falta de tècnics de tecnologies de la informació i per altre banda, tinc dubtes que el resultat de la preparació professional dels cicles formatius dedicats a aquesta especialització siguin del nivell adequat a la demanda del mercat. Segons he pogut saber, una part del professorat que imparteix classes de sistemes d’informació venen d’altres branques de l’ensenyament. Aquest fet provoca, com es pot suposar, que el resultat de assignatures que imparteixen no poden ser, en molts casos, positius.
Així doncs, una forma de suplir aquesta carència i, per donar una bona oportunitat als estudiants d’aquests Cicles, és treballar-ho juntament amb empreses del sector perquè imparteixin conèixament i alhora, poder donar una oportunitat laborar a aquells que demostrin uns millors resultats.
Una proposta sería incloure un módul de tecnología específica durant un curs lectiu, compost per dos blocs de 16 hores (16 a l’inici + 16 a la mitad del curs), un projecte intermig per practicar sobre la tecnología i motivar a l’estudiant a cercar recursos i solucions, i un projecte final per valorar el grau d’assoliment de la tecnología.
Per aquest motiu, he contactat amb dues empreses tecnològiques que estiguessin disposades a invertir una part del seu temps en realitzar aquesta formació esmentada, i lógicament, si tenen el comprimís de realitzar aquesta formació és naturalment perquè volen tenir l’oportunitat de contractar aquells estudiants més capacitats en cas que els resultats siguin els desitjats.
Crec que és important que la tecnología a impartir sigui diferent en cada centre, depenen de les empreses que s’impliquin i la zona on estiguin situades. Això també implicará que hi hagi un gran ventall de possibilitats i d’especialitzacions.
En aquests moments, els estudis indiquen que hi ha una falta de tècnics de tecnologies de la informació i per altre banda, tinc dubtes que el resultat de la preparació professional dels cicles formatius dedicats a aquesta especialització siguin del nivell adequat a la demanda del mercat. Segons he pogut saber, una part del professorat que imparteix classes de sistemes d’informació venen d’altres branques de l’ensenyament. Aquest fet provoca, com es pot suposar, que el resultat de assignatures que imparteixen no poden ser, en molts casos, positius.
Així doncs, una forma de suplir aquesta carència i, per donar una bona oportunitat als estudiants d’aquests Cicles, és treballar-ho juntament amb empreses del sector perquè imparteixin conèixament i alhora, poder donar una oportunitat laborar a aquells que demostrin uns millors resultats.
Una proposta sería incloure un módul de tecnología específica durant un curs lectiu, compost per dos blocs de 16 hores (16 a l’inici + 16 a la mitad del curs), un projecte intermig per practicar sobre la tecnología i motivar a l’estudiant a cercar recursos i solucions, i un projecte final per valorar el grau d’assoliment de la tecnología.
Per aquest motiu, he contactat amb dues empreses tecnològiques que estiguessin disposades a invertir una part del seu temps en realitzar aquesta formació esmentada, i lógicament, si tenen el comprimís de realitzar aquesta formació és naturalment perquè volen tenir l’oportunitat de contractar aquells estudiants més capacitats en cas que els resultats siguin els desitjats.
Crec que és important que la tecnología a impartir sigui diferent en cada centre, depenen de les empreses que s’impliquin i la zona on estiguin situades. Això també implicará que hi hagi un gran ventall de possibilitats i d’especialitzacions.
miércoles, 18 de junio de 2008
Congrés d'Esquerra
Jo vaig ser un dels molts militants (debiem ser 2.500) que vàrem estar en el superdissabte del forum. Va ser el primer cop que participava en un congrés del partit i el vaig trovar proa interessant.
Ja per començar la predisposició de la gent de passar-se tot el dia (de les 9 del matí fins a les 12 de la nit) per decidir quina ha de ser la marxa del partit. S’ha d’esmentar que l’elecció de l’executiva i dels consellers, de la mateixa forma que es va fer amb l’elecció del president i el secretari general, la feia la militància present en el congrés. A més, i si feies els deures, podíes presentar esmenes al full de ruta del partit presentat per la nova direcció i que, un cop allí, la militància a través de la votació a mà alçada, decidia quines aprovaba o rebutjava previa exposició de les mateixes argumentant els motius pels quals aprovar-les o rebutjar-les.
Després hi ha l’engany de la prensa conforme no hi va haver acord entre les diferents candidaturas. A veure, ja per començar tant el Carod (i s’entèn que la candidatura del Benach) com el Carretero van posar-se a la disposició de la nova direcció del partit, i encara més, qui havia estar d’acord era la militància per votació i va sortir tant el full de ruta com la direcció, votada a favor per majoria.
També s’ha parlat de les consignes que hi havíen a l’hora de votar i qui s’havia d’escollir. Clar, normal, cada candidatura va enviar i contactar amb els seguidors d’aquesta per què anessin a la una (això va fer que el Xavier Vendrell fos rebutjat), a mi també em van passar una llista i jo vaig fer el que em va semblar, ningú t’obligava a res. No està de més intentar-ho si no ho tenies clar.
Així doncs, a part d’algunes crítiques sobre les tecnologies no utilitzades que podrien haver fet més amé el congrés i més àgils les votacions, realment vaig sortir molt content del nivell de decisió que pot tenir el partit.
Però com sempre, ara vull comprovar que la nova direcció farà realment tot el que s’ha compromés a fer.
Ja per començar la predisposició de la gent de passar-se tot el dia (de les 9 del matí fins a les 12 de la nit) per decidir quina ha de ser la marxa del partit. S’ha d’esmentar que l’elecció de l’executiva i dels consellers, de la mateixa forma que es va fer amb l’elecció del president i el secretari general, la feia la militància present en el congrés. A més, i si feies els deures, podíes presentar esmenes al full de ruta del partit presentat per la nova direcció i que, un cop allí, la militància a través de la votació a mà alçada, decidia quines aprovaba o rebutjava previa exposició de les mateixes argumentant els motius pels quals aprovar-les o rebutjar-les.
Després hi ha l’engany de la prensa conforme no hi va haver acord entre les diferents candidaturas. A veure, ja per començar tant el Carod (i s’entèn que la candidatura del Benach) com el Carretero van posar-se a la disposició de la nova direcció del partit, i encara més, qui havia estar d’acord era la militància per votació i va sortir tant el full de ruta com la direcció, votada a favor per majoria.
També s’ha parlat de les consignes que hi havíen a l’hora de votar i qui s’havia d’escollir. Clar, normal, cada candidatura va enviar i contactar amb els seguidors d’aquesta per què anessin a la una (això va fer que el Xavier Vendrell fos rebutjat), a mi també em van passar una llista i jo vaig fer el que em va semblar, ningú t’obligava a res. No està de més intentar-ho si no ho tenies clar.
Així doncs, a part d’algunes crítiques sobre les tecnologies no utilitzades que podrien haver fet més amé el congrés i més àgils les votacions, realment vaig sortir molt content del nivell de decisió que pot tenir el partit.
Però com sempre, ara vull comprovar que la nova direcció farà realment tot el que s’ha compromés a fer.
martes, 20 de mayo de 2008
Politica 2.0
He estat buscant darrerament informació sobre Politica 2.0, com es pot aconseguir que tant les militàncies com els ciutadants participin activament al món de la política.
Doncs bé, a raó del Congrés Nacional d'Esquerra i d'estar llegint les diferents propostes de les candidatures, he trobat quelcom que sembla el que estava cercant: Gent d'Esquerra.
Per altre banda i mirant les altres candidatures, ERC Futur té una proposta prou semblant encara que utilitza els mitjants audiovisuals per anunciar-ho, mireu el Casal del a República.
Sigui com sigui, tots anuncien la possibilitat de poder participar, però ningú té la forma de contactar amb ells, i amb qui he provat de contactar-hi, no he rebut cap resposta.
Espero que les coses canviin quan s'hagi elegit una de les candidatures.
Doncs bé, a raó del Congrés Nacional d'Esquerra i d'estar llegint les diferents propostes de les candidatures, he trobat quelcom que sembla el que estava cercant: Gent d'Esquerra.
Per altre banda i mirant les altres candidatures, ERC Futur té una proposta prou semblant encara que utilitza els mitjants audiovisuals per anunciar-ho, mireu el Casal del a República.
Sigui com sigui, tots anuncien la possibilitat de poder participar, però ningú té la forma de contactar amb ells, i amb qui he provat de contactar-hi, no he rebut cap resposta.
Espero que les coses canviin quan s'hagi elegit una de les candidatures.
jueves, 10 de abril de 2008
Sense un bloc em sento un extrany
Segons passa el temps i la tecnologia avança, algun moment arriva que et sents un extrany.
En aquest cas a mi m'ha passat amb el tema del Bloc. Vaig crear un Bloc fa no se quan de temps i no havia tingut mai temps o idea de que posar-hi. Doncs bé, el primer escrit és precisament no sentir-me un extrany.
Recordo els temps (no és que faci massa i que jo sigui molt vell), on qui no tenia un movil era un extrany, qui no tenia un ordinador era un extrany, qui no tenia Internet era un extrany, etc... Ara que quasi tothom te movil, que molta gent te ordinador i conexio a la xarxa, qui no te un espai on penjar els seus pensaments, és un extrany (o així em sento jo).
Per què no ho he fet abans? Sincerement per tema de temps, crec que per poder mantenir viu un espai com aquest, s'hi ha de dedicar molt de temps. Llegint, pensant i opinant. I bé, al final s'ho llegeix algú? Realment el que jo penso és útil. Doncs ni idea. Realment tot el que la gent pensa i escriu és útil, probablament no.
Jo soc una persona més aviat pràctica, i si haig d'invertir temps en alguna cosa és per que servirà per quelcom. O sigui, que si donc la opinió d'alguna cosa és per que pot servir per resoldre un tema en concret.
Ara bé, els temps canvien i reflexions, pensaments i opinions, sense un objectiu en concret, publicat en un mitjà on tothom te access, és la forma de ser algú.
David Solsona
En aquest cas a mi m'ha passat amb el tema del Bloc. Vaig crear un Bloc fa no se quan de temps i no havia tingut mai temps o idea de que posar-hi. Doncs bé, el primer escrit és precisament no sentir-me un extrany.
Recordo els temps (no és que faci massa i que jo sigui molt vell), on qui no tenia un movil era un extrany, qui no tenia un ordinador era un extrany, qui no tenia Internet era un extrany, etc... Ara que quasi tothom te movil, que molta gent te ordinador i conexio a la xarxa, qui no te un espai on penjar els seus pensaments, és un extrany (o així em sento jo).
Per què no ho he fet abans? Sincerement per tema de temps, crec que per poder mantenir viu un espai com aquest, s'hi ha de dedicar molt de temps. Llegint, pensant i opinant. I bé, al final s'ho llegeix algú? Realment el que jo penso és útil. Doncs ni idea. Realment tot el que la gent pensa i escriu és útil, probablament no.
Jo soc una persona més aviat pràctica, i si haig d'invertir temps en alguna cosa és per que servirà per quelcom. O sigui, que si donc la opinió d'alguna cosa és per que pot servir per resoldre un tema en concret.
Ara bé, els temps canvien i reflexions, pensaments i opinions, sense un objectiu en concret, publicat en un mitjà on tothom te access, és la forma de ser algú.
David Solsona
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
